Moltes Felicitats!!!!

Ei Uri! no t'esperaves poder ser enganyat d'aquesta manera, eh!

La veritat és que quan vam saber que es feia, no vam dubtar ni un moment de què aquest dia estaríem amb tu.
Avui tornant cap a casa, contava quan de temps feia que ens coneixíem: ja fa 16 anys!!

Què fort...! fa més anys que ens coneixem que no pas que no!!
Cal dir que ja érem una mica granadets, però al principi les nostres cites éren per jugar a "l'escondite" pel carrer i anar d'excursió a la taula dels lladres amb aquella mini colla que posteriorment es fa fer enorme!

Hem caminat molt junts, i sempre has estat per mi un molt bon amic. (Veig que la gent no ha estat massa sentimental, però ara em toca ser-ho).
Tot i que no ens truquem habitualment, sabem que ens tenim l'un a l'altre, i ens ho hem demostrat en moltes ocasions. Només una conversa, i ja ens posem al dia en un moment. No sé que en penses, però per mi éts dels meus millors!
Quan es té l'ocasió de fer quatre ratlles a un amic sempre em passa el mateix: no sé com expressar tot el que vull dir.... començo a recordar bons moments ( i de no tant bons) fins que em poso melancòlica i.... bé, si alguna cosa vull dir és que tots són bons de recordar fins al punt d'anar sola pel carrer i fer-se un fart de riure per les imatges que em vénen al cap. (La gent del voltant déu pensar que estic boja!)
Senzillament vull donar-te les gràcies per deixar-me formar part de la teva història (com tu la formes per la meva).
T'estimo molt!



Anna


Ah! per cert, el David també t'estima, però de fa menys anys!!!!
No vol deixar de sortir reflexat en aquest blog per tu. Moltes felicitats!!!

David